Montserrat Abelló i Soler

BIOGRAFIA BREU DE MONTSERRAT ABELLÓ I SOLER:

1.Va nàixer el 1 de febrer de 1918 a Tarragona.

2.Va morir el 9 de septembre de 2014, als 96 anys a Barcelona.

3.Va ser una poeta i traductora catalana.

4.El seu pare era enyiner naval.

POEMA, "SET"

Set.  

Aixó sí que sé el que és 

com la sentía  
en aquell carrer on -dreta 
davant d'una porta- em deien: 
"No se sap res".

I aquell anar i venir,
com sempre, 
però amb aquella set!
 
Set, insaciable, 
d'aigua.  
Set que corsecava, la boca  
espessa
un dia rere l'altre.

Quantes vegades vaig sentir
aquelles paraules que
en sospesar-les
em semblaven buides.

La set,
me la imaginava d'aigua.

I ara sí que puc dir que
aquesta altra set
tan fonda que clama
també ho és, d'aigua.

ANALISI D'AQUEST POEMA:

Tema:l'impotencia de no saber el que pasa

Explicació del poema: yo crec que aquest poema parla sobre un problema en el qual a l'autora no li arriba cap infomació sobre el que esta passant, per tant , aixó li crea un malestar i un nerviosisme que li crea una sequedat per tot el cos pel qual sempre es recorda que té set, pero d'aigua.

Paraules estranyes del poema:

INSACIABLE: que no es pot assaciar.

CORSECAVA: causar en un ésser viu una minva de la humitat interna necessària per a subsistir.

SOSPERSAR: alçar i sostindre un moment amb les mans alguna cosa per a calcular-ne aproximadament el pes.

Joanot Martorell

Biografìa breu:

1.Va ser un escriptor y caballer valencià.

2.Va nàixer en 1413 a la ciutat de València.

3.Va morir poc abans del 1465.

4.La seua família es originaria de Gandia.

5.La seua novel.la més important és Tirant Lo Blanch.

6.El seu avi va ser conseller reial.

7.Va escriure lletres de batalles,on ell va participar.

CONTEXT HISTÒRIC DEL TIRANT LO BLANCH:

La novel·la s’inicia amb les aventures del cavaller ermita Guillem de Vàroic el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d’Anglaterra i del qual serà l’absolut guanyador. Alliçonat per l’ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus acompanyants a França i més tard a Sicília, per alliberar Rodes del setge dels turcs. Després, és cridat a Constantinoble on Tirant arriba a ser cap dels exèrcits bizantins, que també intenten evitar ser envaïts pels turcs. Un naufragi el duu al Nord d’Àfrica, on passarà una sèrie d’aventures que el faran passar de presoner a evangelitzar tots els habitants de la zona. Després torna a Constantinoble, que lliura definitivament dels invasors. Finalment es casa amb la filla de l’emperador, la princesa Carmesina, que havia intentat seduir des de la seva arribada, i és nomenat Cèsar de l’Imperi. El matrimoni mor poc després; Tirant víctima d’una malaltia i Carmesina de dolor per la mort del seu marit.

FRAGMENT DE TIRANT LO BLANCH:

- Digueu-me, Tirant - va dir la princesa - : si Déu us deixa obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, que, si us puc ajudar en alguna cosa, ho faré de molt bona voluntat, perquè estic frisosa per saber-ho.

     Tirant es va posar la mà a la màniga i en tragué el mirall, i va dir:
- Senyora, la imatge que aquí veureu em pot donar mort o vida. Maneu-li, altesa, que em tingui pietat.

EXPLICACIÓ DEL FRAGMENT:

Yo crec que Tirant hauria acabat molt més ràpid dient "m'agrades tu",pero en canvi,prefereix fer-ho d'una manera més original ajudant-se amb un mirall.Li diu a Carmesina que la dona que veurà és la que ell estima.Per mitjà d'aquest joc,Tirant es guanya el cor de Carmesina d'una manera molt rápida i eficaç.A més a més,amb poques paraules aconsegueix dir el que sent  per Carmesina.És una estrategia molt ben trobada  per l'autor.

CARACTERISTIQUES DEL TEXT DE TIRANT LO BLANCH:

Tirant lo Blanc és una novel·la amb unes característiques molt diferents de les dels llibres de cavalleries. Aquí l'afany de realisme és ben patent, tant pel que fa al protagonista com pel que fa a la narració de les accions. Aquest realisme i aquesta versemblança van ser les que van fer declarar a l'escriptor castellà del segle XVII Miguel de Cervantes, que coneixia l'obra per una traducció al castellà del segle XVI, que aquest era el millor llibre del món. Aquestes característiques, juntament amb la situació de l'acció en una geografia coneguda, fan que aquesta obra sigui considerada com la precursora de la novel·la moderna.